Aquest matí, en despertar-me, he tingut la certesa que seria un dia especial. No et sabria dir per què, però n'estava segura. La nit anterior hi havia hagut senyals. Res d'especial em dirien alguns, però ja era fosc quan vaig veure que hi havia tres orenetes a la barana del balcó. Les dues dels extrems miraven cap al carrer; la del mig mirava cap a la meva finestra. I no és tan sols per la posició dels ocells, que el fet em va estranyar, sinó perquè les orenetes no surten de nits.
